Un respir pel planeta… i què?

Més enllà de constatar canvis positius que ens puguin alegrar, esperançar, o fer barrinar sobre la factibilitat d'una millor manera de fer i de viure, els mitjans de comunicació tenen la responsabilitat d'explicar la crisi ecològica que estem vivint sense edulcorants de cap mena i amb una mirada llarga. Cal fer saber si és possible o no salvar el planeta sense canviar radicalment de sistema.

Catalunya és un parc temàtic?

Des de les institucions —especialment des de les diputacions (hereves del franquisme, per cert)— el nou "negoci verd" consisteix a privatitzar reserves ambientals gestionant-les amb criteris suposadament sostenibles, amb què es dóna una imatge 'progre' i conscienciada alhora que s'obtenen magnífics rèdits econòmics.

El rei va matar el seu germà… a Hamlet

Anem escassos de llibertat d’expressió. També de llibertat de premsa. Poder posar el dit a la llaga amb l’escàndol de La Manada, el tracte de favor a l’Urdangarín, el paper de l’Església o episodis foscos de la monarquia, mentre descobreixes curiositats sobre el comportament dels óssos, em sembla magnífic.