De querelles i ‘fake news’

El 2018 va ser l’any de les querelles: contra humoristes, periodistes, actors i internautes. Querelles que, a més, en un gran nombre de casos han estat acceptades a tràmit, fins i tot les més peregrines i extravagants.

Leila Nachawati: “Per evitar que el discurs d’odi avanci, cal crear discursos constructius i no permetre que marqui l’agenda”

El discurs discriminatori ha obert una escletxa en campanyes polítiques arreu del món, de vegades inclús disfressat sota l'eufemisme de la “incorrecció política”. Parlem amb Leila Nachawati, professora de periodisme en la Universitat Carlos III de Madrid i col·laboradora a diversos mitjans, sobre la cobertura periodística d'aquest tipus de discursos i com desmuntar-los.

Mentiders i ‘fake news’

El periodista de 'Der Spiegel' Claas Relotius va aplicar aquest antic i provocador consell de la professió periodística que diu que no has de deixar que la realitat t’espatlli un bon titular. Ell l’aplicava a gran escala i no es deixava espatllar ni el titular ni el text dels reportatges que escrivia: se’ls inventava directament. A vegades una part, a vegades sencers.

De rumor a Twitter a notícia falsa a OK Diario

Una sèrie de tweets alertaven d'una suposada agressió contra un agent de la guàrdia civil fora de servei en un bar. 'OK Diario' en va fer una peça que va titular "Agredeixen un home a Almeria per ser guàrdia civil i portar un 'polo' amb la bandera d'Espanya", que va desencadenar una campanya de boicot de l'extrema dreta a l'establiment.

Per un 2019 sense mentides

Les notícies falses i la seva utilització política no són res de nou. Fa anys que existeixen, el que passa és que no els dèiem 'fake news'. Eren, senzillament, mentides. El que sí que és nou –i efectiu– és la facilitat per difondre-les, tal com mostra l’enviament massiu de whatsapps de la campanya de Bolsonaro.