En alerta dins l’estat d’alarma: violències masclistes i confinament durant la crisi del coronavirus

Durant la crisi del coronavirus, el confinament de la ciutadania a les llars ha fet emergir a l’esfera pública les violències masclistes associades a la convivència amb l’agressor. El relat mediàtic majoritari s’ha centrat en les expressions més visibles de l’escalada de violències, com els assassinats masclistes, en informar sobre el reforç dels telèfons i recursos d’emergència dels recursos d’atenció d’urgència a escala catalana i estatal per tal de facilitar la denúncia o la demanda d’acompanyament de les dones, nenes i nens que conviuen amb agressors, així com en l’augment de trucades i demandes de suport.

«El violador no sóc jo»: negacionisme, desresponsabilització i invisibilització dels agressors en la informació sobre violències masclistes

Casos com el dels jugadors de l'Arandina i l'agressió múltiple als Sanfermines exemplifiquen com la cobertura mediàtica mostra "indulgència social" cap als agressors. Humanitzar els violadors, justificar-ne les actituds o restar importància a les agressions en són alguns dels mecanismes.

Violències digitals contra activistes feministes: una escalada perillosa i invisibilitzada

Els grans mitjans van fer-se ressò dels insults a les xarxes contra Lidia Bedman, influencer de dretes i esposa del líder de Vox Santiago Abascal, mentre invisibilitzaven els atacs a revistes i espais feministes com Pikara Magazine i Faktoria Lila. La cobertura mediàtica ofereix en general una imatge distorsionada del panorama actual del masclisme digital a l’Estat espanyol i de l’escalada, les arrels i les motivacions dels atacs contra les dones a internet. 

Ni ‘manadas’ ni monstruos, hijos sanos del patriarcado: la violación grupal de Manresa y la espectacularización de las violencias sexuales

La cobertura informativa del proceso judicial de la violación en grupo en Manresa ha seguido en muchos casos la pauta del relato dominante sobre las violencias sexuales, el cual revictimiza, cuestiona y culpabiliza implícitamente a las agredidas; presenta a los agresores como monstruos o inadaptados, espectaculariza las agresiones y las descontextualiza.

Ni ‘manades’ ni monstres, fills sans del patriarcat: la violació grupal de Manresa i l’espectacularització de les violències sexuals

La cobertura informativa del procés judicial de la violació grupal a Manresa ha seguit en molts casos la pauta del relat dominant sobre les violències sexuals, que revictimitza, qüestiona i culpabilitza implícitament les agredides; presenta els agressors com a monstres o inadaptats, espectacularitza les agressions i les descontextualitza.