Una història catalana de Pepe Rei

El tancament del diari basc 'Egin' a finals dels anys 90 va activar una xarxa de suport als Països Catalans que acabaria convertint-se en l'equip d''Ardi Beltza' i 'Kale Gorria'. Un grup de joves, que amb prou feines superava els vint anys, es va comprometre amb uns mitjans perseguits, va contribuir a fer-los viables i va fer possible moltes de les investigacions. Cinc vegades detingut i tres empresonat, Pepe Rei, que liderava els projectes, va morir el passat 9 de març deixant empremta.

‘Patria’ i la batalla mediàtica de la memòria

Les narratives popularitzades per les grans plataformes estan en camí de convertir-se en les històries úniques de certs successos. Segurament és la conseqüència que la gestió de la memòria estigui mercantilitzada i que les seves gestores, en bona part, siguin grans empreses de l’entreteniment. Si, com deia Montserrat Roig, "si hi ha un acte d'amor, aquest és la memòria", aquesta ha d'estar el més lluny possible del mercat, que és el major enemic de l'amor.

Una mala decisió sobre doblatge a TV3

La llengua no és un element neutre, com sí que ho és si mirem una sèrie feta originalment en anglès i doblada al català, quan no hi ha cap mena de conflicte lingüístic. Sé que el públic de TV3 té una mitjana d'edat alta, però crec que la televisió pública hauria de fer un canvi de rumb, i més si vol captar audiència més jove, acostumada a visionar continguts audiovisuals en versió original en d'altres canals o plataformes.

‘¡Cuídate, compa!’

L’objectiu del llibre és tan senzill com potent i radicalment transformador: proposa abandonar l’actitud passiva vers la salut que ens inculca el sistema sanitari actual i passar a l’acció per estar bé, per garantir la salut col·lectiva. Desconeixem la capacitat d’autocuració que tenen els nostres cossos, els beneficis de descansar correctament, de tenir contacte regular amb la natura o de compartir allò que ens passa.

“Els pares són els reis”

El discurs del rei Baltasar d'Andoain va generar un rebombori tret de context, titulars fora de lloc i comentaris racistes i xenòfobs. Que poc ens agrada escoltar i escoltar-nos. És més fàcil culpar l’emissor quan hi ha equívocs, com si el receptor no tingués la predisposició d’entendre allò que vol entendre.