Etiquetat Països Catalans

L’informe es basa en les dades recollides en el Mapa de la Censura als Països Catalans durant el 2019. La informació que s’hi recull està basada en aquells fets o denúncies publicades tant a través dels mitjans de comunicació com de les xarxes socials —posteriorment verificades—, i, en menor mesura, en altres fonts, com sentències o lleis. Totes estan puntualment reforçades amb els enllaços a les fonts originals corresponents. En alguns casos, la denúncia ha arribat directament a l’equip de Mèdia.cat per part de professionals que haurien estat agredits, intimidats, pressionats o censurats.

Totes les explicacions que els filòlegs heu donat aquests dies sobre el perquè de dir el títol de 'Parásitos' en castellà ens les hauríeu de donar també, per exemple, en el respecte pels topònims de l'espai comunicatiu català, en el perquè de mantenir nomenclatura forçada i d'un altre temps com "Llevant" per referir-se al País Valencià o de "sud de França" per referir-se a Perpinyà.

Què és la sintaxi nacional? Es tracta de començar a emmarcar tots els productes que generem des dels Països Catalans en un àmbit amb referents propis i no pas aliens. Es tracta d'acostar la informació a la nostra realitat i deixar de prendre com a pròpia una realitat que no és pas nostra, sinó que ens ve imposada per circumstàncies històrico-polítiques determinades, induïdes.

No hi ha joves a les redaccions o no tenen prou canxa per canviar dinàmiques. Només em vénen al cap dos grans noms de la nova fornada: Ignasi Fortuny (El Periódico), bon coneixedor del fangar de les noves músiques, i Ferran Moreno (TV3), expert en poc temps en bullying, 'mena', tercer sector... Aquests ja estan fitxats. Fitxem-ne més.

Conèixer la història de les ràdios ciutadanes de l’àmbit lingüístic català ja és possible gràcies a la recerca d’Eloi Camps Durban, que va fer una recerca amb una beca de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Girona i ara publica 'Fem-nos escoltar! Història de les ràdios ciutadanes de l'espai català de comunicació (1977-2017)' (ed. Gregal, 2019).

L’octubre de 2018 tanca amb 15 nous casos al Mapa de la Censura de Mèdia.cat que posen en perill la llibertat d’expressió als Països Catalans. Una xifra que es manté aproximadament en la mitjana mensual d’aquest any i del 2017, però que és especialment preocupant per la gravetat del casos, ja que es computen...

Destaca la poca producció de mitjans digitals en català al País Valencià i les Illes, que contrasta significativament amb els atribuïts a Catalunya. Dades per fer reflexionar als qui somiem la pàtria completa.

Sí, aquest dissabte, tindrem un nou diari. En aquest cas sí que se n’espera que ampliï el ventall de mitjans: generalista, en paper i en web, d’esquerres, feminista, arrelat al territori... i de base cooperativa, sense cap gran corporació darrere, amb uns compromisos periodístics publicats i un reglament de règim intern definit.