Ni periodisme, ni esportiu

Una tarda que jugava l’equip femení del Barça, un company va preguntar a la resta, en veu alta, què havien fet “els chichis”. De seguida van esclatar els riures, ja sabeu, les brometes. A mi em bull la sang cada cop que hi penso.

Premsa rosa als espais d’informació esportiva

Entenc que del Barça se n’ha de parlar i molt, només pel seu pes social, econòmic i emocional és determinant, donant per descomptada la vessant esportiva. Però parlar dels pentinats dels jugadors? De les fotos que han penjat a l’Instagram perquè fa anys que són parella de no sé qui?

El “No em toquis!” d’una reportera als aficionats del Barça

La reportera del Canal + francès Marina Lorenzo va patir assetjament per part d'un grup d'aficionats blaugranes en cobrir la final de Copa del Rei entre el Sevilla i el Barça. La periodista esportiva cobreix habitualment partits de futbol, però en aquest cas va haver d'advertir als aficionats que no la toquessin i que la deixessin treballar en repetides ocasions.

On és l’esport femení?

Imagineu-vos un bloc d’esports a un informatiu de televisió on només el 4% de les notícies fessin referència a esport masculí. O que de 100 partits de futbol només un el narrés un home. O que en un diari esportiu només dues pàgines parlessin d’homes. Estrany, oi? Canvieu ara el gènere. Oi que ja és més normal?