Etiquetat periodisme internacional

El coneixement sobre el context ha possibilitat construir informacions capaces de superar la mirada dicotòmica davant el retorn dels talibans al govern de l’Afganistan. Ara bé, no ha estat la pràctica informativa més estesa entre els mitjans catalans i estatals que, a més, després d’un desplegament mediàtic tan ampli com breu, han resituat el país, i la vida de la seva població, en l’espai de pràctic silenci informatiu que durant dècades ha tingut.

Fem un mal servei a les generacions que pugen si continuem alimentant aquesta eròtica periodística del conflicte i l’heroïcitat. Perdre la vida, ser assassinat fent un reportatge no té res de romàntic, ni de bonic, ni d’interessant. Perdre la vida així és una santa merda per qui marxa i per qui es queda.

Si la festa de Sant Jordi ja és bonica per si mateixa, us ben asseguro que mostrar-la i fer-la descobrir a persones que en la majoria d’ocasions no n’han ni sentit a parlar, és doblement bonic.

En força ocasions la premsa contribueix a difondre l'estigma cap als problemes de salut mental, assenyalant-los com a causa d'actes violents i atemptats, sobretot en la informació d'origen internacional. Els mitjans locals no s'escapen de la difusió d'aquest estereotip, tot i que ho fan en menor mesura.

La manca de recursos econòmics fa que les corresponsalies o els enviats especials siguin vistos com una despesa innecessària. L’obsessió per explicar Catalunya com si l’actualitat catalana fos un bolet aïllat en el món contemporani alimenta la sobreinformació de l’interior, deixant en un segon pla o silenciant el context internacional.