La veu que ens deia bon dia a les vuit

El llibre d'Antoni Bassas és molt més que la crònica d'un temps i d'un país, perquè combina aquest relat amb tot de reflexions sobre el periodisme, sobre la relació entre polítics i periodistes i sobre el gran poder de qui té una eina per colar-se a casa de la gent sense necessitat de trucar a la porta i establir-hi una relació tan íntima que inclou compartir-hi la dutxa o el camí cap a la feina.

Quan la vocació de periodista pren tot el sentit

Ja fa mesos que percep –no sóc l’únic, però encara molta gent es resisteix a creure-ho- una deriva totalitària de l’Estat espanyol. No diré allò d'«Espanya és com Turquia» perquè allí les coses estan realment fotudes, però potser sí que és com la Turquia de fa una dècada.

L’hivern del periodisme actual

M’amoïna el gran canvi que ha sofert l'edició de la lletra impresa: el de la impremta, el de la tecnologia analògica a la digital, que a cavall de l’ara mateix (per no dir abans-d’ahir) ha estat tan brutal que ha escombrat una o un parell de generacions de treballadors de la lletra a la inòpia.

Contra el cinisme, periodisme

L’any que deixem enrere ha vingut molt condicionat pel procés independentista, que ha afectat l’exercici de drets individuals i col·lectius, entre els quals hi ha les llibertats d’informació i d’expressió. Com va dir Walter Lippmann el 1920, “la crisi de la democràcia occidental és també la crisi del periodisme”. Al nostre país, la democràcia ha estat en crisi el 2017 i tot indica que el 2018 la situació no millorarà.

Terror a la redacció

L’altre dia vaig coincidir amb un vell amic periodista que treballa a la redacció de Barcelona d’un gran mitjà d'àmbit estatal. Estava enfonsat. A finals de setembre la seva redacció va ser ocupada per un batalló de periodistes enviats especialment de Madrid per tal de cobrir la política catalana. Des de...