Permís, per primes, empri’s premis

En un sector en què la viabilitat econòmica és a la corda fluixa, podria aparèixer un directiu d'un mitjà i dir que el pagament per la feina no ha de venir des de dins de l'empresa, com si la feina ben feta no beneficiés el mitjà. Trobo a faltar criteri del públic per saber valorar, i ajudar a pagar, bons continguts. "Què et sembla ''X"? És bon periodista, va guanyant premis!". Aquest simple fet no fa millor o pitjor el professional.

Carta de retorn a l’aula

La vida s'ha tornat fràgil i un curs nou comença. Tinc deu setmanes per convèncer una trentena d'alumnes que deixin de banda qualsevol altra aspiració professional que no sigui el periodisme: explicar (en exclusiva) què passa i, si pot ser, explicar per què passa. Una entelèquia des de fa sis mesos.

La llei del ‘push’ al periodisme: precarietat i autoexplotació

Curiosament, en l'ofici dedicat a explicar coses, ens costa reconèixer situacions que són negatives per a nosaltres mateixos i que representen un maltractament laboral inaudit. Amb la caiguda espatarrant dels ingressos en publicitat, els balanços que no quadren, la situació pot arribar a ser dantesca. I faríem bé de parlar-ne.

Pablo de la Torriente, llapis i fusells

Lluny de periodistes de renom que cobriren la guerra, com ara Hemingway, el paper de Pablo de la Torriente es fa interessant a partir de la batalla interior que presenta i que va provocar que acabés sent protagonista d'una història on fins al moment n'era un humil narrador. L'escriptor va abandonar el periodisme per la revolució.

El valor afegit del periodisme

Els valors del periodisme són els de l'estat de dret i les societats democràtiques: el dret a saber, la llibertat d'expressió, el control sobre el poder, la denúncia de les injustícies i corrupcions, la lluita pel progrés social. Res de tot això se'ls exigeix als informadors espontanis de les xarxes. Ni cal suposar-los-hi.

La veu que ens deia bon dia a les vuit

El llibre d'Antoni Bassas és molt més que la crònica d'un temps i d'un país, perquè combina aquest relat amb tot de reflexions sobre el periodisme, sobre la relació entre polítics i periodistes i sobre el gran poder de qui té una eina per colar-se a casa de la gent sense necessitat de trucar a la porta i establir-hi una relació tan íntima que inclou compartir-hi la dutxa o el camí cap a la feina.