Etiquetat persones racialitzades

Una vegada tornava de comprar, carregada fins dalt de bosses, i una veïna, que esperava l’ascensor al portal, em va preguntar si venia a netejar. Suposo que volia ser amable, ja que els ascensors dels pisos modernistes de l’Eixample solen ser estrets, i em volia deixar passar primer per si feia tard a la feina....

Ja fa algun temps que de les facultats de periodisme en surten graduats amb pells i orígens diversos, però encara n'hi ha molt pocs que ens expliquin les notícies. A parer meu, els Estats Units no són cap referent en drets socials, però en això ens porten anys d'avantatge. Tinc ganes que -en això sí- ens emmirallem en el seu exemple i algun dia no gaire llunyà, les ràdios i les televisions siguin tan diverses com ho és el país.

Hem estat testimonis de situacions d’extrema violència i abús cap a col·lectius vulnerables de persones migrants i racialitzades i la impunitat policial ha sortit a passejar més lliurement que mai. Els mitjans de comunicació, si bé han donat una resposta acceptable en la cobertura d’aquestes violències, han continuat sense revisar els discursos racistes implícits (o explícits) en titulars i reportatges.

La Yolanda Sey a 'El llenguado' i la Beatrice Duodu a 'Planta Baixa' estan començant a obrir camí en un canal de televisió on veure-hi una dona racialitzada és, encara, un fet tristament excepcional. M'atreveixo a dir que segurament no els ha estat fàcil arribar-hi. Per negres, per dones, per no haver tingut referents on emmirallar-se.

Els tres països del món que més persones refugiades acullen són Turquia, Uganda i el Pakistan, però la tendència general dels mitjans de comunicació a casa nostra reforça la idea d'un creixement desmesurat i sense precedents d'arribades de persones migrants al continent europeu. Per exemple, amb l'ús continuat de paraules com ‘allau’, 'onada', 'caos' o ‘crisi’.

El cadàver d’una dona va aparéixer surant al riu Xúquer, al seu pas per Cullera. En un primer moment sospitaren que es tractava d’una dona de la qual s’havia denunciat la desaparició. Però trobaren la seua documentació i conclogueren que «en realitat era una estrangera». En realitat?

Un incident entre un turista i uns venedors ambulants al centre de Barcelona encén la polèmica sobre un col·lectiu vulnerable sota el focus mediàtic estiu rere estiu.

No hi havia hagut mai arreu del planeta tantes persones que hagin hagut de marxar de casa seva com ara, però la majoria de mitjans segueixen reproduint idees preconcebudes, falsedats i silencis sobre les migracions.