Fer el paperina quan arriba la Castanyada

Els ciutadans i els periodistes reben tant de Mossos d'Esquadra (suposadament, "d'uns") i de Guàrdia Civil i policia espanyola (suposadament, "dels altres"). Es fa estrany com a hores d'ara, malgrat la unanimitat en el rebuig a les agressions, no hi hagi encara una força conjunta per exigir responsabilitats, caigui qui caigui, peti qui peti.

Porres contra càmeres

Els policies que atonyinen un manifestant indefens a terra només deixen de fer-ho quan veuen que un periodista s’hi acosta. Els periodistes sempre han fet nosa al poder i és obvi que aquests dies de revolta catalana també en fan. Entre tots, hauríem de fer el possible perquè puguin continuar fent nosa.

Mossos, herois i traïdors a la carta

“Uns posen flors als cotxes dels Mossos; d’altres, merda.” Són paraules del major dels Mossos Josep Lluís Trapero. Com alguns mitjans de comunicació van deconstruir la imatge de “l’heroi” Trapero, la cara més visible de la investigació dels atemptats a Barcelona i a Cambrils, fins a convertir-lo en un “traïdor” filoindependentista, per haver ordenat un ús proporcional de la força durant el referèndum de l’1 d’octubre?

Veritats amargues

La postveritat és aquella mentida que es converteix en realitat quan l’emissor té la capacitat de fer-la volar. Les imatges de la policia apallissant manifestants no van poder fer res contra l’argumentari de Miquel Buch: “No hi ha hagut càrregues policials”. I aquí pau i després glòria.