Diccionari dels nous insults polítics

Les xarxes socials són una amarga arena de lluita on la ràbia es combina amb el sarcasme per inventar desqualificacions per als rivals ideològics. La moda, però, no es limita a perfils anònims i trols, sinó que arriba també a opinadors i tertulians i a representants polítics “seriosos”. Heus aquí una petita guia per no perdre’s en la criminalització mediàtica.

De què serveixen les valoracions post escrutini?

Podríem establir els especials electorals com un gènere televisiu? Si, a més a més, com en les darreres eleccions, el final del partit no es coneix fins a l’última foto finish, el relat televisiu té tots els ingredients d’un espectacle de masses.

L’alcaldessa del ‘Chicago Tribune’

De la mateixa manera que, cada quatre anys, els electors de Chicago trien qui governa la ciutat, hi ha mitjans de comunicació que també trien i, a més, fan públic qui creuen que hauria de guanyar; sense eufemismes però amb arguments. En qualsevol cas, expliquen, els polítics a qui dona suport el diari no aconsegueixen un passi lliure l’endemà de les eleccions: no deixaran de fiscalitzar-los.