Opinió Martí Estruch Axmacher 20 abril 2021 Controlar els mitjans, encara La necessitat dels partits polítics de controlar les “direccions generals de mitjans de comunicació” no només inclou les posicions clau dins del Govern, sinó també llocs que n’haurien de restar a l’aixopluc, com les direccions de TV3, Catalunya Ràdio i la CCMA. Però és que aquesta tendència dels partits “a estendre els tentacles” arriba fins al punt d’intentar (i aconseguir) col·locar els seus peons a les principals tertúlies polítiques!
Opinió Jordina Arnau 29 març 2021 Tot allò que no expliquem de les negociacions Encara preval la percepció que l’emoció engrogueix i rebaixa la qualitat informativa. I no és d’estranyar en una societat radicalment patriarcal on aquesta part vivencial s’associa a la feblesa, i la política institucional se’n desmarca 'per se'. Amb tot plegat, em ve present un dels grans lemes feministes: allò personal és polític. I les negociacions no en queden al marge.
Opinió Maiol Roger Homs 20 novembre 2020 Tot allò que no m’agrada és ‘fake news’ o filtració interessada Punt número 1 de la guia del polític davant una notícia incòmoda: si vull posar-hi una ombra de dubte, diré que és 'fake news'. Punt número dos: si no em queda més remei que acceptar que és cert, diré que és una filtració interessada. Punt número 0: mai acceptar que els periodistes, quan fan la seva feina, publiquen coses que no em ve de gust que se sàpiguen.
Entrevistes Albert Postils 2 setembre 2020 “Si no fas el relat del futbol des de baix, el cediràs a qui l’utilitza des de dalt” Hi ha res millor a la vida que cridar un gol? Mentre es fa aquesta pregunta, el periodista Toni Padilla (Sabadell, 1977) dibuixa amb la mà dreta la trajectòria d’un llançament de falta. “L’única vegada que la pilota va anar on volia”, exclama amb els ulls desbordats de fantasia, com si l’esperit d’aquell...
Anuari Joan Canela i Barrull 14 juliol 2020 Diccionari dels nous insults polítics Les xarxes socials són una amarga arena de lluita on la ràbia es combina amb el sarcasme per inventar desqualificacions per als rivals ideològics. La moda, però, no es limita a perfils anònims i trols, sinó que arriba també a opinadors i tertulians i a representants polítics “seriosos”. Heus aquí una petita guia per no perdre’s en la criminalització mediàtica.
Opinió Susana Pérez Soler 27 novembre 2019 Anuncis polítics a les xarxes socials: entre la mentida i la prohibició Com pot Facebook regular la mentida durant una campanya si són els mateixos polítics els que fan promeses que saben que després no podran complir? Com es pot distingir, fins i tot, una promesa electoral d’una exageració? Aquesta vegada, Zuckerberg l’encerta posant-se al costat de la llibertat d’expressió. En cas contrari, hauria estat titllat de censor.
Opinió Pep Valenzuela 11 novembre 2019 No podem entendre, no ens podem entendre Diuen que el que ve seria una 'grosse koalition' a l'alemanya, que no té res de nou i que uneix els anomenats conservadors i socialdemòcrates (dreta i esquerra) en les qüestions suposadament fonamentals (per a qui?).
Opinió Laura Pinyol 28 maig 2019 De què serveixen les valoracions post escrutini? Podríem establir els especials electorals com un gènere televisiu? Si, a més a més, com en les darreres eleccions, el final del partit no es coneix fins a l’última foto finish, el relat televisiu té tots els ingredients d’un espectacle de masses.
