Que la polèmica de l’extrema dreta no amagui el debat de fons

El Congrés del Diputats va aprovar aquest dimarts una proposició de llei per penalitzar l’assetjament a les dones que volen avortar. El tema va quedar en part emboirat pel rebombori que va fer el partit d’ultradreta Vox, una estratègia habitual de l'extrema dreta per desviar l’atenció del tema de fons. Com ho han explicat els mitjans?

Desinformats però crítics

Quan creix la insatisfacció amb la política i quan més es desconeix què fa el Govern o el Parlament és quan caldria insistir en algun format especialitzat i modern. No és qüestió de fer propaganda sinó de trobar una manera adequada per poder donar a conèixer la realitat política del país. De fet, com més es pugui conèixer i reconèixer la política, més fàcil és practicar la transparència real. Però volem ser crítics sense estar (ben) informats.

Controlar els mitjans, encara

La necessitat dels partits polítics de controlar les “direccions generals de mitjans de comunicació” no només inclou les posicions clau dins del Govern, sinó també llocs que n’haurien de restar a l’aixopluc, com les direccions de TV3, Catalunya Ràdio i la CCMA. Però és que aquesta tendència dels partits “a estendre els tentacles” arriba fins al punt d’intentar (i aconseguir) col·locar els seus peons a les principals tertúlies polítiques!

Tot allò que no expliquem de les negociacions

Encara preval la percepció que l’emoció engrogueix i rebaixa la qualitat informativa. I no és d’estranyar en una societat radicalment patriarcal on aquesta part vivencial s’associa a la feblesa, i la política institucional se’n desmarca 'per se'. Amb tot plegat, em ve present un dels grans lemes feministes: allò personal és polític. I les negociacions no en queden al marge.

Tot allò que no m’agrada és ‘fake news’ o filtració interessada

Punt número 1 de la guia del polític davant una notícia incòmoda: si vull posar-hi una ombra de dubte, diré que és 'fake news'. Punt número dos: si no em queda més remei que acceptar que és cert, diré que és una filtració interessada. Punt número 0: mai acceptar que els periodistes, quan fan la seva feina, publiquen coses que no em ve de gust que se sàpiguen.

Diccionari dels nous insults polítics

Les xarxes socials són una amarga arena de lluita on la ràbia es combina amb el sarcasme per inventar desqualificacions per als rivals ideològics. La moda, però, no es limita a perfils anònims i trols, sinó que arriba també a opinadors i tertulians i a representants polítics “seriosos”. Heus aquí una petita guia per no perdre’s en la criminalització mediàtica.