Etiquetat publicitat

Si el finançament de la informació de qualitat s’ha enfonsat per la competència dels grans gegants tecnològics i aquest impost pretén gravar-los pel negoci que generen amb –entre d’altres– els serveis publicitaris que ofereixen, no seria lògic i de justícia que part dels ingressos d’aquest nou impost anessin a parar al finançament del periodisme de qualitat?

Fa una dècada que Estrella Damm marca l’inici de l’estiu amb els seus espots publicitaris. L’any 2019, però, la multinacional catalana va decidir fer un anunci diferent dels anteriors, fent una campanya de sensibilització sobre l’impacte del plàstic al mar. Les grans empreses inverteixen cada vegada més en publicitat per llançar missatges ecologistes; una estratègia que, segons els experts, pot servir per netejar vincles amb sectors poc sostenibles que, sovint, no apareixen als mitjans convencionals.

Amb la relaxació de les mesures de confinament baixa la pressió policial als fotògrafs que treballen al carrer. La principal denúncia recollida al Mapa de la Censura ha estat la discriminació en la publicitat institucional del ministeri de Sanitat, una milionària campanya per explicar les fases del desconfinament. Aquest i tres casos més tanquen el mes de maig al Mapa de la Censura.

En la majoria de sectors hi ha una correlació directa entre l’èxit d’un producte i la quantitat d’ingressos que genera. En la indústria periodística, però, no funciona així: mentre augmentava el consum d’informació, els ingressos generats a través de la publicitat, la principal via de finançament dels mitjans, van caure en picat. Les administracions i els editors tenen una enorme responsabilitat en aquesta etapa d’anormalitat que tot just iniciem. També les empreses anunciants, per descomptat. Esperem que estiguin a l'altura i que el sector periodístic deixi de ser un sector paradoxal.

La perspectiva del neuromàrqueting governa també, almenys en grau considerable, el fer i funcionar de mitjans de comunicació. «La intimitat de les persones és l’objecte central de l’espectacle», al mateix temps que «l’esdeveniment polític es transforma en tragèdia domèstica», reflexionava la filòsofa brasilera Marilena Chaui.

Quin és el cost de l’operació? I quin és el preu per als mitjans de renunciar a oferir informacions als seus lectors sobre l’emergència climàtica amb rigor i veracitat si les principals empreses contaminants poden comprar –tan descaradament- informació al seu servei? Per què les capçaleres posen preu a la seva credibilitat?

El fet que un anunci –sobretot televisiu– s'assembli a un contingut periodístic dóna més credibilitat al missatge. Ja hi ha agències especialitzades a elaborar llistats de periodistes disposats a fer anuncis de productes comercials.

Marta Selva i Masoliver, que va ser impulsora de Drac Màgic, codirectora de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona i presidenta de l'Institut Català de les Dones, és una de les referents de l’anàlisi de gènere dels mitjans, la publicitat i el cinema.