“Sembla que el món de periodisme sigui només pels blancs”

El mataroní Alaaddine Azzouzi té vint anys i al setembre començarà el tercer curs de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Compagina la seva formació universitària amb l'activisme antiracista, i en el terreny del periodisme, tot i la seva joventut, va obrint camí. A les redaccions catalanes no coneix referents com ell, fill de pares marroquins, i sent la pressió que se'l consideri representant de tota una comunitat. També insisteix en el fet que com a periodista pot parlar d'alguna cosa més que de racisme.

El cas dels estrangers infectats

Aquesta història és una prova més que les males praxis, per molts codis deontològics que estudiem a les facultats, són una realitat, inclús en aquells països que tenim tan idealitzats des del sud d’Europa, sovint, per completa ignorància.

Amb el feixisme, ni diàleg ni debat

Ni en nom de la llibertat d’expressió ni de qualsevol altre sant podem empassar-nos tant de racisme, misogínia i homofòbia si realment considerem que la nostra professió és (o pretén ser) un pilar bàsic de qualsevol societat lliure i que vol ser també una eina de cohesió social i de respecte.

On és la diversitat a les redaccions?

Una vegada tornava de comprar, carregada fins dalt de bosses, i una veïna, que esperava l’ascensor al portal, em va preguntar si venia a netejar. Suposo que volia ser amable, ja que els ascensors dels pisos modernistes de l’Eixample solen ser estrets, i em volia deixar passar primer per si feia tard a la feina....

Ens falten referents

Ja fa algun temps que de les facultats de periodisme en surten graduats amb pells i orígens diversos, però encara n'hi ha molt pocs que ens expliquin les notícies. A parer meu, els Estats Units no són cap referent en drets socials, però en això ens porten anys d'avantatge. Tinc ganes que -en això sí- ens emmirallem en el seu exemple i algun dia no gaire llunyà, les ràdios i les televisions siguin tan diverses com ho és el país.