Etiquetat racisme

En motiu del 28-J, els mitjans posen el focus en el col·lectiu LGBTI, però sota la bandera de l'arc de Sant Martí de vegades s'hi amaguen discursos discriminatoris, colonialistes, racistes o tots a la vegada. El tractament de la celebració del Festival d'Eurovisió a Israel n'és un exemple recent.

Una oportunitat perduda per desemmascarar la instrumentalització política de les dones migrants per part del PP en precampanya electoral.

El discurs discriminatori ha obert una escletxa en campanyes polítiques arreu del món, de vegades inclús disfressat sota l'eufemisme de la “incorrecció política”. Parlem amb Leila Nachawati, professora de periodisme en la Universitat Carlos III de Madrid i col·laboradora a diversos mitjans, sobre la cobertura periodística d'aquest tipus de discursos i com desmuntar-los.

Acudir a les persones que pateixen discriminació i a les fonts especialitzades en diversitat, com es fa en les efemèrides assenyalades, millora el tractament informatiu. Tenir molta cura a l’hora de triar les imatges i el lèxic amb què parlem de persones racialitzades és encara un aspecte a millorar en la cobertura de les notícies.

Poso RAC1: entre els tertulians no hi ha cap persona racialitzada. Em passo a la competència i sento la Mònica Terribas. Avui no hi té la Míriam Hatibi: una altra tertúlia protagonitzada únicament per persones blanques.

Hi ha històries que aglutinen totes les misèries. Aquesta n’és una: hi trobem racisme, masclisme, classisme i mal periodisme. Comença a Roma el passat 6 de desembre a l’estació de San Giovanni, un barri cèntric però força tranquil de la capital.

Fer una ullada a Itàlia, on l’extrema dreta ha arribat al govern i té un ampli consens social, pot servir d’exemple de tot allò que el periodisme podria fer, i no ha fet, per tal de no ser còmplice de l’auge del feixisme.