Realitats invisibles

Poso RAC1: entre els tertulians no hi ha cap persona racialitzada. Em passo a la competència i sento la Mònica Terribas. Avui no hi té la Míriam Hatibi: una altra tertúlia protagonitzada únicament per persones blanques.

Els indiferents

Hi ha històries que aglutinen totes les misèries. Aquesta n’és una: hi trobem racisme, masclisme, classisme i mal periodisme. Comença a Roma el passat 6 de desembre a l’estació de San Giovanni, un barri cèntric però força tranquil de la capital.

Notícies de països llunyans

El cadàver d’una dona va aparéixer surant al riu Xúquer, al seu pas per Cullera. En un primer moment sospitaren que es tractava d’una dona de la qual s’havia denunciat la desaparició. Però trobaren la seua documentació i conclogueren que «en realitat era una estrangera». En realitat?

La deshumanització com a pràctica periodística per a justificar la violència

En explicar l'entrada de gairebé 200 persones sense documentació europea a l’Estat espanyol, alguns mitjans de comunicació van criminalitzar els migrants, deshumanitzant-los i mostrant-los com a delinqüents. En un primer moment es va explicar que havien travessat la frontera de manera violenta i ocasionant danys als policies espanyols; hores més tard, es publicava el vídeo de seguretat que desmentia aquestes acusacions.

Fill de sa mare

Què volia dir el tertulià? Que només algú amb vuit cognoms catalans pot ser catalanista? Que ens demanaran on nasqueren els nostres avis per acceptar-nos en una lluita política? Que Joaquim Forn no és catalanista?