Etiquetat sensacionalisme

El fet que el sensacionalisme sigui una font de negoci és tan previsible com gairebé inevitable. Però que ho sigui cada vegada més no pot deixar-nos indiferents, perquè revela la degradació a la qual ha arribat el periodisme.

Algunes capçaleres han publicat i difós informacions que han creat una certa alarma social i han desencadenat en comportaments de pànic. D’altres, en canvi, han apostat per publicar guies i documents de col·lectius professionals en què s’especificaven els comportaments a seguir per evitar situacions de crisi i alarma.

El tabloide més poderós d’Alemanya s’aferra a l’estratègia incendiària de l’extrema dreta per intentar revertir la seva pèrdua d’influència política, alimentant un ressentiment que va donar ales a AfD a les eleccions de diumenge.

Quan s’olora que una notícia pot esdevenir espectacle sense cost mobilitzador en el terreny polític, sinó tot el contrari –consens emocional, unió sentimental, validació unànime que tothom està unit a una causa innòcua– els mitjans hi posen tot el seu “saber” per a explotar el filó.

Aquest matí diversos mitjans de comunicació explicaven que “El Programa de Ana Rosa” de Telecinco havia emès imatges de l’escola on van els fills d’Oriol Junqueras, però la presentadora després ho ha desmentit. El malentès s’hauria originat perquè alguns veïns han vist càmeres pel poble, tot i que no han...

La «moda» dels pallassos diabòlics «ha arribat» a Manresa, o a Valls, o a Mallorca, o a València... Una majoria de mitjans no paren de regirar fins a l’últim racó de les xarxes socials per tal de trobar alguna referència als pallassos diabòlics a la seva població o territori que els permeti fer la notícia de...

Dissabte a la tarda una dona va intentar suïcidar-se llençant-se des de la terrassa de El Corte Inglés del carrer Pintor Sorolla, en ple centre de València. No ha transcendit massa informació dels fets més enllà de l’edat de la víctima (52 anys) i el presumpte motiu de l’acció, que seria la pèrdua de la...

«Joan amaga el cap al coll d'Alberto. Amb els bracets cansats al costat del cossot del pare mentre el porta en braços. Potser 'el príncep de caramel', com l'anomenen afectuosament els seus veïns de Sueca, vulgui somiar. Potser vulgui tancar els ulls i escapar del malson en què s'ha vist immers per un sistema legal...