L’algoritme nostre de cada dia

Xineses o americanes, canadenques o espanyoles. Tant hi fa, i aquí està el quid de la qüestió, perquè cap d'elles no són pas propietat nostra, d'empreses o administracions de capital públic. Mai. Sempre privades. I aquí rau el problema. O part del problema... i de la solució.

TikTok i el tauler mundial

TikTok pertany a l’empresa xinesa ByteDance i sembla que és aquí on rau realment el problema. Es tracta de la primera empresa de xarxes socials de propietat xinesa amb gran influència a Occident. I Donald Trump no està disposat a permetre que això sigui així, encara menys en any de campanya electoral.

Entre Sol-Torres i Perich

Al cap i a la fi, no hi deixa d'haver l'etern problema al voltant del model econòmic: com fer sustentar un mitjà de comunicació lliure, o -acceptem-ho- el més lliure possible. I vés que la fórmula segurament no passi per la confiança i el deixar fer d'una audiència crítica i compromesa, també a l'hora de pagar.

Pare, m’han cancel·lat a Twitter

El terme "cancel·lat" ve a proposar que, quan es fa públic que una persona, normalment un home, amb certa notorietat i capital social ha tingut comportaments sistemàticament abusius, l’eina més útil a l’hora de combatre el corporativisme i el tancament al voltant de la seva figura — precisament per la notorietat i el capital social — és l’escarni públic i, posteriorment, la indiferència. És a dir, fer molt públic que la persona en qüestio ha comès aquests abusos i guanyar el relat social i mediàtic per forçar que es prenguin mesures contra ell que no s’haurien pres només amb una denúncia pública.

“Si no saps que estàs vigilat tot el dia és perquè no vols, i no vols perquè ets addicte al mòbil”

Hem perdut el recompte de les notificacions que rebem cada dia al mòbil, de les vegades que refresquem les cronologies de les xarxes socials o dels m’agrades que hem regalat. Mentre conversem per telèfon amb la periodista Marta Peirano, és impossible no inquietar-se també amb tots els ulls i les orelles que duem dins la butxaca les 24 hores del dia. Els millors cervells de la nostra generació, alerta Peirano, es dediquen a buscar maneres d’aconseguir la nostra atenció i vigilar-nos.