Etiquetat twitter

El problema de la relació entre periodistes i Internet és que ens hem contagiat d’un ritme massa accelerat. El contingut no s’acabarà mai, sempre hi haurà alguna cosa nova, temes que no haurem llegit: la sensació de 'no arribar', amplificada per les xarxes socials. 

Que la masculinitat hegemònica mata i viola no és cap secret i és important entendre-ho per ser capaces d’incidir, des de la nostra professió, no només per una societat que no maltracti les persones per ser com són, sinó també per permetre que la canalla creixi lliure construint identitats diverses sense por al món.

Tothom és víctima d'un sabotatge vital. De l'angoixa de perdre’s alguna cosa... Amb el temps, aquestes 'necessitats' informatives s’han convertit en el cavall de Troia de la concentració i la capacitat d’aprenentatge.

La necessitat dels partits polítics de controlar les “direccions generals de mitjans de comunicació” no només inclou les posicions clau dins del Govern, sinó també llocs que n’haurien de restar a l’aixopluc, com les direccions de TV3, Catalunya Ràdio i la CCMA. Però és que aquesta tendència dels partits “a estendre els tentacles” arriba fins al punt d’intentar (i aconseguir) col·locar els seus peons a les principals tertúlies polítiques!

Si al 2016 Twitter, Facebook i altres es presentaven com a plataformes neutres de distribució de continguts, quatre anys després executaven una decisió tan transcendent com perillosa: eliminar la veu del president dels Estats Units. Què hi ha darrera d’aquesta resolució? Com afecta la llibertat d’expressió? Quines conseqüències té que els trumpistes més radicals es refugiïn en plataformes com Gab i Parler? 

Si ara acceptem que els gegants tecnològics passin el ribot sobre segons quins discursos, quina seguretat tenim que no ens esquitxarà més endavant? Quines garanties té el debat públic sota una moderació que esborra allò que escapa dels marges marcats?

Xineses o americanes, canadenques o espanyoles. Tant hi fa, i aquí està el quid de la qüestió, perquè cap d'elles no són pas propietat nostra, d'empreses o administracions de capital públic. Mai. Sempre privades. I aquí rau el problema. O part del problema... i de la solució.

TikTok pertany a l’empresa xinesa ByteDance i sembla que és aquí on rau realment el problema. Es tracta de la primera empresa de xarxes socials de propietat xinesa amb gran influència a Occident. I Donald Trump no està disposat a permetre que això sigui així, encara menys en any de campanya electoral.