Anàlisi Susana Pérez Soler 19 gener 2021 D’intermediàries a censores: les empreses tecnològiques en la legislatura de Trump Si al 2016 Twitter, Facebook i altres es presentaven com a plataformes neutres de distribució de continguts, quatre anys després executaven una decisió tan transcendent com perillosa: eliminar la veu del president dels Estats Units. Què hi ha darrera d’aquesta resolució? Com afecta la llibertat d’expressió? Quines conseqüències té que els trumpistes més radicals es refugiïn en plataformes com Gab i Parler?
Opinió Arnau Lleonart 11 gener 2021 1 Comentaris Qui censura un president? Si ara acceptem que els gegants tecnològics passin el ribot sobre segons quins discursos, quina seguretat tenim que no ens esquitxarà més endavant? Quines garanties té el debat públic sota una moderació que esborra allò que escapa dels marges marcats?
Opinió Xavier de Gispert Zegrí 8 octubre 2020 L’algoritme nostre de cada dia Xineses o americanes, canadenques o espanyoles. Tant hi fa, i aquí està el quid de la qüestió, perquè cap d'elles no són pas propietat nostra, d'empreses o administracions de capital públic. Mai. Sempre privades. I aquí rau el problema. O part del problema... i de la solució.
Opinió Susana Pérez Soler 25 setembre 2020 2 Comentaris TikTok i el tauler mundial TikTok pertany a l’empresa xinesa ByteDance i sembla que és aquí on rau realment el problema. Es tracta de la primera empresa de xarxes socials de propietat xinesa amb gran influència a Occident. I Donald Trump no està disposat a permetre que això sigui així, encara menys en any de campanya electoral.
Anàlisi Redacció 16 setembre 2020 5 apunts sobre la decisió de la BBC de tallar les ales a Twitter als seus periodistes La notícia va suscitar tota mena d'opinions dies enrere: la BBC prohibia opinar als periodistes a les xarxes socials personals. La BBC, com a servei públic, pot voler mantenir la seva responsabilitat també a les xarxes socials dels seus treballadors, però no pot fer-ho afectant-ne la llibertat d'expressió d'aquests i sense garanties jurídiques.
Opinió Albert Font-Tarrés 27 juliol 2020 Entre Sol-Torres i Perich Al cap i a la fi, no hi deixa d'haver l'etern problema al voltant del model econòmic: com fer sustentar un mitjà de comunicació lliure, o -acceptem-ho- el més lliure possible. I vés que la fórmula segurament no passi per la confiança i el deixar fer d'una audiència crítica i compromesa, també a l'hora de pagar.
Opinió Alberto Prieto 23 juliol 2020 Pare, m’han cancel·lat a Twitter El terme "cancel·lat" ve a proposar que, quan es fa públic que una persona, normalment un home, amb certa notorietat i capital social ha tingut comportaments sistemàticament abusius, l’eina més útil a l’hora de combatre el corporativisme i el tancament al voltant de la seva figura — precisament per la notorietat i el capital social — és l’escarni públic i, posteriorment, la indiferència. És a dir, fer molt públic que la persona en qüestio ha comès aquests abusos i guanyar el relat social i mediàtic per forçar que es prenguin mesures contra ell que no s’haurien pres només amb una denúncia pública.
Opinió Joan Foguet 1 juliol 2020 Ets un assetjador, digues-li com vulguis Les xarxes socials poden ser una autopista de la informació, però les estem convertint en clavegueres on l’anonimat i el masclisme són els amos.