Etiquetat verificació

La periodista senegalesa Diomma Dramé treballa a l’oficina francòfona d’Africa Check, la primera plataforma independent de fact-checking al continent. Des de 2014, es centra també en temes de migracions. L'entrevistem a Barcelona, on va participar en la presentació d’una sèrie de reportatges sobre els efectes de les deportacions de migrants des de l’Estat espanyol al Senegal.

Què significa l’aparició i l’auge dels verificadors? Assenyalen que els periodistes i els mitjans de comunicació descuiden una de les seves principals funcions? O són una resposta necessària a causa de l’excés d’informació que circula per Internet i als nous hàbits d’informar-se dels ciutadans?

Hi ha un discurs que acompanya el 'fact checking': no s'identifica la dada com a falsa, es perfila qui l'ha donada com a mentider. És un matís molt important, perquè es tracta de notícies d'alt impacte i consum ràpid.

I en temps d'eleccions? Què passa quan arriba el temps de màxim histerisme i pressió redoblada dels caps de campanya dels partits, en un cicle electoral que es pot allargar mesos i mesos (si a curt termini hi ha eleccions catalanes)?

Quan un vídeo impactant es fa viral a les xarxes socials, com podem verificar on s'ha gravat, quan han passat els fets i qui en són els protagonistes? La BBC ha explicat pas per pas com va investigar unes imatges que mostraven com diversos soldats mataven dues dones i dos infants.

Un dels anglicismes més de moda últimament en el camp del periodisme –amb el permís de post truth, és clar- és fact-checking, que en català es tradueix com a verificació de fets, d’informació o de dades. Tot i la proliferació d'iniciatives en aquest àmbit arreu del món, no n'hi ha cap d'específica en la...