Etiquetat violència masclista

Els assassinats d’infants a mans dels seus pares o de parelles o exparelles de les mares són fets que els mitjans fa com a mínim una dècada que expliquen. Ara bé, reconèixer que matar les criatures és una forma extrema de violència masclista, perquè té l’objectiu d’infligir un mal irreparable en les dones, és una mirada molt més recent en les cobertures informatives.

L’autora del monòleg “No solo duelen los golpes” ha patit un intent de descrèdit des d’espais extrema dreta que, si bé ha saltat a l’arena judicial, on s’origina i amplifica és a les xarxes socials. Són diversos els mitjans que han recollit el cas, però pocs el situen com a violència masclista digital i n’ubiquen el risc de ser avantsala d’altres expressions de violència per raó de gènere. 

Llegir els mitjans des d’una perspectiva de gènere pot semblar una qüestió superada, atès que ens hem dotat de lleis i normes per superar la bretxa social de gènere, però segueix sent més necessari que mai. Els mitjans segueixen publicant imatges plenes de prejudicis i clixés patriarcals que cal seguir desenmascarant.

Convertir en notícia la carta en què un dels violadors d’una jove als Sanfermines de l’any 2016 reconeix l’agressió i diu penedir-se’n, ha estat un exercici informatiu amb risc de revictimitzar la supervivent. La difusió mediàtica ha impedit que la dona decidís si volia o no rebre’n el contingut. 

Dues nenes de Tenerife són tristament conegudes per la seva desaparició. El que el moviment feminista ha denunciat durant anys ha arribat a les portades, però el minut a minut hauria de provocar vergonya política.

'Rocío. Contar la verdad para seguir viva' hauria de ser una oportunitat per impugnar els espais televisius que només viuen d’exaltar les baixes passions i degradar la condició humana fins a extrems tan terribles. Rocío Carrasco ha estat víctima d’un home malvat, però també d’un model televisiu frívol i sovint execrable.

La revictimització de la dona supervivent d’una violació múltiple a Sabadell ha estat àmpliament identificada i assenyalada en la cobertura informativa del judici. En molts casos, però, la crítica de l’actuació del fiscal s’ha utilitzat com a pretext per reproduir crues declaracions sobre l’agressió, d’escàs valor informatiu i d’alt impacte emocional, tant per la jove afectada com per al conjunt de les dones.

El cas de Rocío Carrasco és important perquè qüestiona l’eficàcia dels canals establerts per a les denúncies de les agressions contra les dones. Quan se li retreu que faci sevir la televisió per fer aquesta denúncia, al·legant que no és la via ordinària, que ha cobrat diners per fer-ho i que l’espectacularització de la violència contra les dones li fa un flac favor, ens oblidem que ella ja va recórrer a la justícia.