Etiquetat violència masclista

Els titulars clàssics, a finals i principis d’any, se centren generalment a fer recompte de les víctimes mortals de la violència de gènere. Però si aquest 1 de gener no hem posat a zero els comptadors de la Covid-19, perquè som conscients que totes les víctimes d’aquesta malaltia són part d’un mateix fenomen, potser podem pensar així també pel que fa a les violències masclistes.

La cobertura mediàtica de l'anomenada síndrome d’alienació parental (SAP), una expressió de violència masclista institucional, es mou entre l’escassa atenció i l’acriticisme cec a la desigualtat de gènere. 

Explorar les responsabilitats de les administracions públiques i posar-les sobre la taula en la cobertura informativa és excepcional als mitjans a l’hora d’abordar les agressions masclistes i els feminicidis.

Com ha canviat el tractament mediàtic dels crims masclistes en les últimes dècades? N’analitzem l’evolució amb les periodistes María Ángeles Fernández, de Pikara Magazine; Carolina Pecharromán, de TVE, i Ana Requena, d’elDiario.es. 

Pocs es devien esperar aquell 25 de novembre de fa 60 anys que la mort de les germanes Mirabal faria tremolar el poder de Rafael Leónidas Trujillo a la República Dominicana, ni que elles esdevindrien un símbol planetari per a l'eliminació de la violència contra les dones.

Evitar que el presumpte agressor ompli notícies amb les explicacions i situar el focus informatiu en la reparació de les dones, dues claus del tractament informatiu davant d'agressions sexuals que encara no es troben de forma generalitzada als mitjans. Els casos de violència sexual dins dels partits es segueixen presentant com a fets aïllats.

Una televisió –Antena 3– va arribar a fer un programa titulat significativament "Diana en la red". Una prova de com la complicitat entre el mitjà de comunicació i la xarxa social es retroalimenten en aquest procés degradant. Tot sigui per incrementar l'audiència i, doncs, la facturació publicitària.

Més enllà dels feminicidis i altres violències masclistes identificables, la crisi de la Covid-19 propicia altres formes de maltractament invisibilitzades, com les dels processos de separació i custòdia d'infants o el maltracte institucional de gènere.