«El violador no sóc jo»: negacionisme, desresponsabilització i invisibilització dels agressors en la informació sobre violències masclistes

Casos com el dels jugadors de l'Arandina i l'agressió múltiple als Sanfermines exemplifiquen com la cobertura mediàtica mostra "indulgència social" cap als agressors. Humanitzar els violadors, justificar-ne les actituds o restar importància a les agressions en són alguns dels mecanismes.

Violències digitals contra activistes feministes: una escalada perillosa i invisibilitzada

Els grans mitjans van fer-se ressò dels insults a les xarxes contra Lidia Bedman, influencer de dretes i esposa del líder de Vox Santiago Abascal, mentre invisibilitzaven els atacs a revistes i espais feministes com Pikara Magazine i Faktoria Lila. La cobertura mediàtica ofereix en general una imatge distorsionada del panorama actual del masclisme digital a l’Estat espanyol i de l’escalada, les arrels i les motivacions dels atacs contra les dones a internet. 

El teu silenci és violència sexual

Jo he callat en la majoria de violències sexuals que he patit o que ha patit gent del meu entorn. No pas perquè les aprovi sinó perquè he pensat que no serviria de res parlar-ne (com malauradament encara constatem en certes respostes policials, judicials i periodístiques). He fet silenci per vergonya. Per por. Per evitar l'enfrontament.

Parlem de vida

Als i les companyes periodistes: deixem ja d’amplificar els missatges, seguir l’agenda i donar espai i minuts de glòria a la dreta i la ultradreta, perquè el dret de les dones a decidir sobre el nostre cos o el combat contra totes les violències sexistes són dos temes inqüestionables: si volem debatre-hi hauria de ser per ampliar-los i millorar-los, i no a la inversa. Que no ens desvien la mirada.

Gràcies, estimada Jenn

Visibilitzar les minories o les persones amb problemes és essencial per capgirar situacions: per fer canviar polítiques, per convèncer dones que denunciïn... Per això és tan important el que ha fet Jenn Díaz al Parlament.