Nom i cara a la violència vicària

Les cròniques obscenes i groguistes són un fàstic que haurien de condemnar-se i exigir retirar-les en pro de l’ètica de la professió. Però, al mateix temps, cal posar nom i cares als assassins, no protegir-los ni disculpar-los. Només entenent que eren homes normals amb vides normals es podran definir polítiques per extremar les precaucions. 

Entre sensacionalisme i rigor creixent: Evoluciona la mirada mediàtica davant la violència vicària?

Els assassinats d’infants a mans dels seus pares o de parelles o exparelles de les mares són fets que els mitjans fa com a mínim una dècada que expliquen. Ara bé, reconèixer que matar les criatures és una forma extrema de violència masclista, perquè té l’objectiu d’infligir un mal irreparable en les dones, és una mirada molt més recent en les cobertures informatives.