Etiquetat violència

Com parlen dels joves els mitjans? Un informe de Mèdia.cat, que analitza gairebé 700 notícies, apunta que aquesta representació mediàtica sovint conté estigmes i prejudicis. El 34,5% de les notícies analitzades aboquen algun tipus d’estigma sobre els joves. D’aquestes, un 60% (una de cada cinc en total) associen joventut a agressivitat i violència.

El TN Vespre de TV3 de dilluns emetia un vídeo que mostrava clarament violència i abusos contra una anciana amb alzheimer en una residència. De nou, ens trobem en la cruïlla entre l’ètica periodística i la visibilització de la violència. Podem informar sense sobreexposar? Parlem del dret a a la intimitat d’una persona amb una malaltia que afecta a les seves facultats: algú va decidir per ella.

El periodisme no demana enlluernar-nos amb les flames, sinó complir amb el deure que els espectadors comprenguin i sàpiguen desxifrar el significat de les coses per formar-se'n una opinió pròpia.

Els ciutadans i els periodistes reben tant de Mossos d'Esquadra (suposadament, "d'uns") i de Guàrdia Civil i policia espanyola (suposadament, "dels altres"). Es fa estrany com a hores d'ara, malgrat la unanimitat en el rebuig a les agressions, no hi hagi encara una força conjunta per exigir responsabilitats, caigui qui caigui, peti qui peti.

Els protagonistes dels aldarulls a Catalunya com a resposta a la sentència del procés han passat de grupuscle perillós i homogeni a grup divers amb idees polítiques. I ho han fet en qüestió de dies. El temps que ha trigat el periodisme a donar-los veu i, per tant, a fugir del maniqueisme al voltant de la violència i de la criminalització sistemàtica per motius d'edat.

Espanya té almenys dos problemes greus. Un és Catalunya; l’altre –malgrat que bona part de la seua ciutadania encara no n'és conscient–, la manca de pluralitat informativa que existeix a tota Espanya i que en la última setmana ha escalat fins a límits que alguns corresponsals estrangers ja comparen amb Turquia o la Xina.

La cobertura informativa a la majoria de mitjans de comunicació amb seu a Madrid retrata i exagera una única violència, la dels manifestants independentistes. Com a professionals de la informació hauríem de procurar anar més enllà del visible, d’allò evident, i aprofundir més en les arrels del conflicte per cercar l’origen de les violències que veiem i detectar les violències que no veiem.

La banalització de la violència en els mitjans de comunicació ve de lluny i és la que ens ha portat a l'estat actual, en què drets bàsics com els de manifestació es confonen amb “actes violents”, rebaixant a nivells insostenibles les llibertats civils.