Vox a ‘First Dates’

"Em fa molta ràbia que quan dic que sóc de dretes o de Vox em diguin que sóc una fatxa, una feixista o una franquista", confessa la Marta, separada amb dos fills. I l’home, Vicente, amb pinta de gran solter, insisteix en que li agrada el tema i que “m'agrada molt aquest partit nou, Vox”. Ella, encantada i alleugerida, sospira i diu: “Jo en sóc afiliada”. Es piquen els punys.

Qui ha articulat la corretja de transmissió de Vox?

Donar veu a qui no la té als platós de televisió ha contribuït a frivolitzar el discurs de Vox. Però qui el normalitza des de fa anys són tots aquests xarlatans de les revistes del cor que omplen revisters, taules de centres cívics i perruqueries i exhibeixen les seves simpaties per un partit franquista, masclista, xenòfob i retrògrad, sense reserves ni tabús.

Per un 2019 sense mentides

Les notícies falses i la seva utilització política no són res de nou. Fa anys que existeixen, el que passa és que no els dèiem 'fake news'. Eren, senzillament, mentides. El que sí que és nou –i efectiu– és la facilitat per difondre-les, tal com mostra l’enviament massiu de whatsapps de la campanya de Bolsonaro.

Quan sentirem l’esquerra?

Alguns mitjans han desplaçat tant l’eix ideològic cap a la dreta, silenciant tota veu crítica que possibiliti un debat plural, que han aconseguit fer creure a les seves audiències que Podemos, ERC, Dani Mateo o Wyoming són d’ultraesquerra.

Paga la pena entrevistar el diable?

Mentre que al 'Preguntes freqüents' els portaveus de l’extrema dreta han estat qüestionats pels periodistes i han quedat retratats només obrir la boca, el 'tour' de la franquista Gutiérrez per les televisions espanyoles ha estat poc més que un circ mediàtic.