Observatori de la cobertura de les violències masclistes als mitjans de comunicació

OVM

Concentració de rebuig a l'agressió LGTBIfòbica a Salt l'agost del 2020. Foto: Marina López / ACN.

Agressions, l’única excusa dels mitjans per parlar d’LGTBI-fòbia

Els mitjans tendeixen a mirar cap a les persones LGBTI només quan es produeix violència. Lluny d’explicar aquesta violència LGBTI-fòbica com un fet sistèmic, les informacions tendeixen a presentar aquests casos com a episodis aïllats. Queden fora del focus les dones del col·lectiu: lesbianes, bisexuals i ‘trans’ hi estan infrarepresentades.

El Projecte

Aquest observatori analitza, a partir de fets d’actualitat, com els mitjans de comunicació tracten els assassinats per violència masclista o feminicidis; l’assetjament, les agressions i abusos sexuals i altres formes de violència sexual, així com la violència física, psicològica, ambiental, econòmica o institucional contra les dones i altres manifestacions de les violències masclistes que es produeixen als Països Catalans.
Amb el suport de:
Manifestació del 8 de març de 2019 a Barcelona. Foto: Ajuntament de Barcelona

En alerta dins l’estat d’alarma: violències masclistes i confinament durant la crisi del coronavirus

Durant la crisi del coronavirus, el confinament de la ciutadania a les llars ha fet emergir a l’esfera pública les violències masclistes associades a la convivència amb l’agressor. El relat mediàtic majoritari s’ha centrat en les expressions més visibles de l’escalada de violències, com els assassinats masclistes, en informar sobre el reforç dels telèfons i recursos d’emergència dels recursos d’atenció d’urgència a escala catalana i estatal per tal de facilitar la denúncia o la demanda d’acompanyament de les dones, nenes i nens que conviuen amb agressors, així com en l’augment de trucades i demandes de suport.

Violència institucional: la por dels mitjans construeix un silenci còmplice

El moviment feminista fa temps que denuncia com les violències masclistes es nodreixen de la violència institucional, per acció o omissió de les administracions i institucions públiques i de les persones que el representen. Però aquesta violència institucional, que revictimitza les dones, apareix poc o descontextualitzada als mitjans de comunicació.

Violències digitals contra activistes feministes: una escalada perillosa i invisibilitzada

Els grans mitjans van fer-se ressò dels insults a les xarxes contra Lidia Bedman, influencer de dretes i esposa del líder de Vox Santiago Abascal, mentre invisibilitzaven els atacs a revistes i espais feministes com Pikara Magazine i Faktoria Lila. La cobertura mediàtica ofereix en general una imatge distorsionada del panorama actual del masclisme digital a l’Estat espanyol i de l’escalada, les arrels i les motivacions dels atacs contra les dones a internet. 

Ni ‘manadas’ ni monstruos, hijos sanos del patriarcado: la violación grupal de Manresa y la espectacularización de las violencias sexuales

La cobertura informativa del proceso judicial de la violación en grupo en Manresa ha seguido en muchos casos la pauta del relato dominante sobre las violencias sexuales, el cual revictimiza, cuestiona y culpabiliza implícitamente a las agredidas; presenta a los agresores como monstruos o inadaptados, espectaculariza las agresiones y las descontextualiza.

Ni ‘manades’ ni monstres, fills sans del patriarcat: la violació grupal de Manresa i l’espectacularització de les violències sexuals

La cobertura informativa del procés judicial de la violació grupal a Manresa ha seguit en molts casos la pauta del relat dominant sobre les violències sexuals, que revictimitza, qüestiona i culpabilitza implícitament les agredides; presenta els agressors com a monstres o inadaptats, espectacularitza les agressions i les descontextualitza.