Observatori de la Cobertura de les Violències Masclistes >

El projecte

L’Observatori de la cobertura dels feminicidis als Països Catalans és una iniciativa de Mèdia.cat, l’Observatori Crític dels Mitjans impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils. Té l’objectiu d’analitzar com els mitjans de comunicació tracten els assassinats per violència masclista o feminicidis; l’assetjament, les agressions i abusos sexuals i altres formes de violència sexual, així com la violència física, psicològica, ambiental, econòmica, psicològica o institucional contra les dones i altres manifestacions de les violències masclistes que es produeixen als Països Catalans.

Les violències masclistes són una pandèmia d’abast mundial que ha causat més mortes que la suma de persones mortes pel càncer, la malària i els accidents de trànsit junts, una xacra internacional, interètnica, interclassista, interreligiosa i internacional. La tendència generalitzada a nivell tant estatal com nacional és l’augment de feminicidis.

Algunes dades:

  • 1 de cada 3 dones al món ha estat colpejada, obligada a mantenir relacions sexuals o maltractada d’altres formes
    (font: Estat Mundial Població UNFPA 2005, La violència per motius de gènere, un preu massa alt)


  • 1 de cada 5 dones al món ha estat víctima de violació o d’intent de violació a mans d’agressors coneguts al llarg de la seva vida
    (font: Amnistia Internacional)


  • el 33% de les dones europees han viscut violència física o sexual
  • en 1 de cada 5 casos, l’autor de la violència era l’home amb qui mantenia una relació de parella
  • el 43% ha viscut violència psicològica i el 55% assetjament sexual
    (font: Enquesta Europea sobre Violència Masclista)


  • 1 de cada 5 menors a l’Estat espanyol viu abusos sexuals, tot i que només el 15% es denuncia. El 90% dels abusadors són homes. El 2017 es va registrar una denúncia per abús o agressió sexual a menors cada tres hores.
    (font: Informe Ojos que no quieren ver, Save the Children, 2017)


  • Els abusos sexuals a la infància van augmentar un 178% entre 2008 i 2016 a l’Estat espanyol.
  • Un 75% de les víctimes eren nenes
    (font: estudi Evolución de la Violencia a la Infancia y Adolescencia en España según las Víctimas 2009-2016, de la Fundación ANAR)


  • 55 feminicidis segons el Ministeri de l’Interior, 99 segons Feminicidio.net, l’any 2019 a l’Estat espanyol
    (el còmput del Ministeri va incloure infants assassinats pels pares o parelles de la mare i dones que no tenien relació amb l’agressor; el de Feminicidio.net inclou també els feminicidis no íntims, en els què no hi ha una relació de parella o exparella amb l’assassí).


  • Un 13% de les dones reconeixen haver patit violència física o sexual alguna vegada
  • 1 de cada 4 han patit violència psicològica i control emocional
  • Un 13% ha sentit por de la seva parella
  • Un 11% ha patit violència econòmica
  • 917 assassinats masclistes comptabilitzats oficialment des de l’inici de vigència de la Llei Integral contra la Violència de Gènere (2004), d’àmbit estatalUn 26% de les dones de Catalunya ha viscut com a mínim una agressió masclista d’especial gravetat a la seva vida
    (font: Macroencuesta sobre Violencia de Género 2015 a «Violència contra les dones: anar més enllà de les dades oficials»: Maria Freixanet, Crític, 28/10/2015)


  • 39 feminicidis als Països Catalans de l’1 de gener al 25 de novembre de 2019 i més de 170 en 5 anys
    (font: Directa)


Tal com constaten diversos organismes i legislacions internacionals, estatals i nacionals, els mitjans de comunicació tenen un paper actiu en la producció i reproducció de representacions de gènere, rols, estereotips i relats que fomenten o condemnen el masclisme, les desigualtats i discriminacions de gènere i les violències masclistes.

Malgrat tot, la majoria dels mitjans dels territoris de parla catalana no tracten els feminicidis, les violacions i la resta de violències masclistes com un problema estructural ni apliquen les recomanacions vigents sobre abordatge informatiu de les violències de gènere, començant per la formació de periodistes i professionals de la comunicació que fan la cobertura d’aquests temes.

Mentrestant, l’escalada de feminicidis continua, l’augment de denúncies per agressions sexuals ha fet emergir les violències sexuals a l’agenda mediàtica, en molts casos amb una cobertura que hipervisibilitza aquestes violències però les descontextualitza, de forma que revictimitza les agredides, i els grups polítics d’ultradreta posicionen el discurs negacionista de les violències masclistes a programes de televisió suposadament informatius i als espais d’entreteniment.

Analitzar les tendències d’abordatge informatiu sobre violències masclistes és clau per abordar les violències de gènere com a problema social i polític de primer ordre i plantejar polítiques i actuacions públiques al respecte tant als mitjans públics com privats.

Tot i que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya fa un estudi anual sobre el tractament informatiu de les violències masclistes als informatius d’algunes televisions des de l’any 2003, actualment no s’està analitzant de manera sistemàtica i detallada com els principals mitjans de comunicació tracten els feminicidis i altres formes de violència masclista, i hi ha molts pocs organismes i professionals que facin recerca sobre aquests temes des d’una perspectiva d’anàlisi crítica i feminista del discurs. Considerem que disposar d’un observatori que faci una anàlisi tant quantitativa com qualitativa de la cobertura informativa de les violències masclistes en diferents mitjans, tant audiovisuals com premsa escrita o mitjans digitals, contribuiria a poder fer un seguiment de l’abordatge d’aquests temes i l’evolució de les tendències de representació d’aquesta problemàtica i seria de gran utilitat per als i les professionals que fan recerca, formació i informació sobre aquestes qüestions.

La descripció del projecte, el marc teòric i l’anàlisi del paper dels mitjans han estat elaborats per Joana García Grenzner.
Els articles han estat elaborats per Joana García Grenzner i Isabel Muntané.